Quan es pon es Sol, em quedaré aquí, quan es pon es Sol seré més feliç, i sempre sabras que jo et vaig tenir. Quan es pon es Sol en un vespre trist.

Donaria tot per tenir-te així, estar sempre amb tu i fer-te feliç, dormir al teu costat, com ho vaig fer ahir. Quan es pon es Sol en un vespre trist.

Des de que et veig, ja no sé on visc, tot sol pel carrer xerant amb sa nit, no sé on dormiré si segueix així. Quan es pon es Sol en un vespre trist.

Pensant en un món i no en puc sortir, cercant un suport que em faci sublim, potser un cop de sort i no seré aquí. Quan es pon es sol en un vespre trist.

Cansat, atordit, vagant indecís, trobant pel portal cossos de sa nit, mots per destrossar un cos avorrit. Quan es pon es Sol en un vespre trist.