Arrelats a una Illa que sent amb cos i ànima la música, Inventari viu el

pop-rock en català des de la generositat i l'entusiame que brolla a cada

tema. Compartir amb el públic els petits detalls de la indiosincrasia

menorquina, en format de vivències personals fetes cançons, és un viatge

únic. Ambdós, grups i seguidors, són artifexs de que els escenaris en què

es mouen respirin l'aire de la nostra llengua. Una porta oberta fa 13

anys quan dos amics, en Bep i en Toni, jugàven a fer cançons dalt es

porxo. Poc imaginaven llavors que avui s'endinsarien en una indústria

discogràfica en què al final hi perviu l'essència d'un camí d'entrega ple

de somnis que s'han fet realitat. Ja ho diuen, el temps posa les coses al

seu lloc i, precisament aquest, és la raó de ser d'un camí fet amb il·lusió,

però sobretot amb la intensitat d'un projecte que dibuixa l'estimació per

Menorca i en especial d'una Ciutadella que hom, indiferentment del seu

lloc de procedència, acaba apreciant com a pròpia. Nasi, Pamela, Toni

Bosch, Toni Taltavull i Bep són la banda sonora de les rialles, l'amor, la

ironia, l'amistat, el desamor... Un procés avui més madur i treballat, sí,

però que no per açò perd la frescor i la força musical de qui creu amb el

que fa. Així ho fan ells. A cada gira, a cada enregistrament mantenen la

puresa de qui comença de nou a aprendre a anar en 'velo'. Llarga vida

al rock'n'roll, llarga vida a Inventari!